1863
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1863 (mdccclxiii) |
| Islàmic | 1280 – 1281 |
| Xinès | 4559 – 4560 |
| Hebreu | 5623 – 5624 |
| Calendaris hindús | 1918 – 1919 (Vikram Samvat) 1785 – 1786 (Shaka Samvat) 4964 – 4965 (Kali Yuga) |
| Persa | 1241 – 1242 |
| Armeni | 1312 |
| Rúnic | 2113 |
| Ab urbe condita | 2616 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1860 1861 1862 - 1863 - 1864 1865 1866 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 13 de juny, Barcelonaː Inauguració al Passeig de Gràcia del Prado Catalán, un recinte recreatiu, amb jardins, atraccions, concerts i teatre.[1]
- 18 de novembre, Barcelona: Inauguració del Teatre Romea, que rebé aquest nom en homenatge al popular actor Julián Romea.[2]
- 8 de desembre, Vila de Gràcia, Barcelonaː S'inaugura el Campanar de Gràcia o «Torre del Rellotge», a la plaça de la Vila, esdevingut un dels símbols del barri.[3]
- 23 de juny, Barcelona: s'inaugura el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.[4]
- Resta del món
- 10 de gener, Londres, Imperi Britànic: s'inaugura Metro de Londres essent el primer del món.
- 1 de juliol, La batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra.[5]
- 17 - 23 d'agost Charleston (Carolina del Sud): Segona batalla de Fort Sumter entre les tropes dels Estats Units d'Amèrica i les dels Estats Confederats d'Amèrica.
- 25 d'octubre, San Salvador, El Salvador: l'exèrcit guatemalenc, després d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.
- Es funda el Royal Engineers Association Football Club, club de futbol del cos d'enginyers de l'exèrcit britànic.
- 30 d'abril, Comtat de Cullman, Alabama: Batalla de Day's Gap, primera de les escaramusses de la Guerra Civil dels Estats Units.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 27 de febrer, València: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (m. 1923).[6]
- 8 d'abril, Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.[7]
- 16 de juliol, Terrassa: Alfons Sala i Argemí, industrial, advocat i polític català.
- 18 de setembre, Godella, Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (m. 1929).
- 26 de setembre, València: Agustín Trigo Mezquita, farmacèutic, industrial i polític valencià, alcalde de València el 1931 (m. 1952).
- 4 de novembre, Vulpellac: Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (m. 1939).[8]
- 23 de novembre, Banyuls de la Marenda: François Bassères, metge militar rossellonès.
- Resta del món
- 1 de gener: Pierre de Coubertin, pedagog francès i historiador, fundador dels Jocs Olímpics moderns (m. 1937).
- 17 de gener, Manchester (Anglaterra): David Lloyd George, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (m. 1945).
- 12 de març: Gabriele d'Annunzio, escriptor i polític italià (m. 1938).[9]
- 5 d'abril, Parma: Leonilda Gabbi, soprano italiana (m. 1919).[10]
- 8 d'abril, Groningen: Barbara Elisabeth van Houten, pintora neerlandesa (m. 1950).[11]
- 29 d'abril:
- Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec (m. 1933).[12]
- San Francisco, Califòrnia, EUA: William Randolph Hearst, editor nord-americà (m. 1951)[5]
- 17 de maig, Stuttgart: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya.[13]
- 22 de maig, Maryland: Josephine Diebitsch Peary, exploradora àrtica i escriptora nord-americana (m. 1955).[14]
- 2 de juny - Zadar, Dalmàcia, Croàcia: Felix Weingartner, Edler von Münzberg, director d'orquestra austríac i també un compositor neoromàntic, pianista i escriptor (m. 1942).[15]
- 10 de juny - Saint-Quentin, França: Madeleine Zillhardt, pintora, escriptora i decoradora francesa (m. 1950).[16]
- 21 de juny, Heidelberg, Alemanya: Max Wolf, astrònom alemany (m. 1932).[17]
- 13 de juliol, Calcuta: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (m. 1963).[18]
- 8 d'agost, Locust Grove, Oklahoma: Florence Merriam Bailey, ornitòloga nord-americana i escriptora, autora de la primera guia d'ocells moderna il·lustrada (m.1948).[19]
- 11 d'agost: Gaston Doumergue, president de la República Francesa (m. 1937).[20]
- 16 d'agost, Sheffield: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (m. 1951).[21]
- 21 d'agost, París: Hélène van Zuylen, escriptora francesa i pionera en la pràctica de l'automobilisme (m. 1947).[22]
- 13 de setembre: Arthur Henderson, polític escocès, Premi Nobel de la Pau (m. 1935).
- 16 d'octubre: Austen Chamberlain, polític britànic, Premi Nobel de la Pau (m. 1937).
- 5 de desembre, Londres, Anglaterra: Arthur Edward Stahlschmidt, escriptor i compositor.
- 11 de desembre, Dover, Delaware (EUA): Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca (m. 1941).[23]
- 12 de desembre, Løten, Noruega: Edvard Munch, pintor i gravador noruec (m. 1944).
- París: Charles-Olivier-René Bibard, pianista
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 22 de març, Madrid: Josep Manso i Solà, capità general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II (n. 1785).
- Madrid: Benet de Llança i d'Esquivel, escriptor i aristòcrata català (n. 1822).
- Resta del món
- 10 de maig, Chancelorsville, Virgínia (EUA):Thomas Jonathan Jackson, conegut com a "Stonewall" Jacksonmilitar sudista.[5]
- 24 de maig, París: Elisa de Lamartine, pintora, escultora, il·lustradora francesa (n. 1790).[24]
- 26 de maig, South Amherst, Massachusettsː Orra White Hitchcock, il·lustradora, artista botànica i científica estatunidenca.[25]
- 9 de juny, Herat (Afganistan): Dost Mohammad Khan, sobirà afganès, que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay (n. 1793).[5]
- 10 de juliol, Nova York (EUA): Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega (n. 1779).[26]
- 21 de juliol, Vrchlabí, Bohèmia: Josephine Kablick, pionera en botànica i paleontologia d'origen txec (n. 1787).[27]
- 13 d'agost, Charenton (Saint-Maurice, Val-de-Marne), França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic.[28]
- 18 de setembre, Madrid: Pedro Calvo Asensio, polític, farmacèutic, periodista i dramaturg (n. 1821).
- 20 de setembre - Berlín: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (n. 1785).[29]
Referències
[modifica]- ↑ «El Prado Catalán. Jardins, cafè d'estiu i teatre. Passeig de Gràcia/Casp/Granvia. (1863-1880's». Barcelofília, 12-07-2024. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Història del Teatre Romea, inaugurat a Barcelona en 1863». Teatre Romea. Propietat. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Campanar de Gràcia». Història de Gràcia. [Consulta: 19 febrer 2026].
- ↑ «Sarrià». Trens de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2026].
- 1 2 3 4 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Joaquim Sorolla i Bastida | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «1863». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «GABBA - GASTELLIː GABBI LEONILDE» (en italià). Dizionario biografico Gabba-Gastelli. Istituzione delle Biblioteche dil Comune di Parma. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ «Barbara Elisabeth van Houten. Biography». The Annex Galleries. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Constantine P. Cavafy | Greek writer» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Mülberger, Elisabeth Helene» (en alemany). LEO-BW. Landeskunde entdecken online (Arxius estatals de Baden-Württemberg). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Josephine Diebitsch Peary». Peary-MacMillan Arctic Museum. [Consulta: gener 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Madeleine Zillhardt (1863-1950)». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Max Wolf | German astronomer» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ Díaz-Andreu, Margarita. «Margaret Murray» (en castellà). Arqueólogas. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «Florence Augusta Merriam Bailey» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gaston Doumergue» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
- ↑ «Hélène Betty Louise Caroline de Rothschild (1863-1947) | Rothschild Family». [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Marianne Elisa Birch de Lamartine (1790-1863) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ «Orra White Hitchcock (1796-1863) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Clement Clarke Moore | American scholar and author» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Kablik, Josephine; geb. Ettel» (en alemany). Institut für Neuzeit- und Zeitgeschichtsforschung. Österreichisches Biographisches Lexikon, 2003. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «All in the Family: 8 Famous Sets of Siblings» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1863
