Intel
|
|
|||||
|
|
|||||
| Lema | Leap Ahead | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades base | |||||
| Tipus entitat | Societat anònima NASDAQ: INTC HKEx 4335 Euronext INCO |
||||
| Sector | Semiconductors | ||||
| Forma jurídica | empresa de capital obert | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 1968 1 | ||||
| Fundadors | Gordon E. Moore Robert Noyce |
||||
| Activitat | |||||
| Zona on actua | Mundial | ||||
| Productes | Microprocessadors Memòria flash Plaques mare Chipsets Bluetooths |
||||
| Cotitz.Borsa | (NASDAQ INTC) | ||||
| Organització i govern | |||||
| Seu central |
|
||||
| Executiu en cap | Brian Krzanich | ||||
| Persona clau | Brian Krzanich, CEO Renée James, President |
||||
| Empleats | 83.500 (2008)[1] | ||||
| És propietat de | The Vanguard Group | ||||
| Filials | Intel Ireland Intel Capital Wind River Systems Havok Intel Security Virtutech |
||||
| Xifres destacables | |||||
| Recursos propis | |||||
| Ingressos | |||||
| Ingressos d'explotació | |||||
| Beneficis | |||||
| Total actius | |||||
|
|
|||||
| Web | Intel.com | ||||
| Intel | |||||
| intel | |||||
|
|
|||||
Intel (NASDAQ: INTC,Euronext INCO) és una empresa multinacional fundada per Gordon Moore i Robert Noyce el 1968, que fabrica microprocessadors, circuits integrats especialitzats i uns altres dispositius electrònics. Andrew Grove col·laborà també al desenvolupament d'aquesta companyia.
Gordon Moore o Robert Noyce volien posar-li el nom de 'Moore Noyce', però no sonava gaire bé per a una empresa de components electrònics, — Moore Noyce s'assembla fonèticament a 'More Noise': més soroll. 'soroll' a l'electrònica significa interferències no desitjades (parasitàries) — i decidiren agafar les sigles de 'Integrated Electronics' (Electrònica Integrada). Aquest nom estava registrat per una cadena hotelera, i hagueren de comprar els drets per a poder utilitzar-lo.
La companyia començà com a fabricant de memòries abans de fer el gran salt cap als microprocessadors. El primer microprocessador d'Intel fou creat el 1971 per facilitar el disseny d'una calculadora. En comptes d'haver de dissenyar diferents circuits integrats per cada part de la calculadora, en dissenyaren un que segons un programa emmagatzemat a la memòria feia unes accions o unes altres (un microprocessador). Avui en dia es continua debatent sobre l'autoria del primer microprocessador. Alguns diuen que va ser Intel i uns altres que va ser Texas Instruments.
Els anys 80, Intel va fer moltes innovacions tecnològiques, incloent-hi el bus Peripheral Component Interconnect i el bus USB.
Intel domina el mercat dels microprocessadors x86. Actualment, l'únic competidor important d'Intel al camp dels microprocessadors x86 és Advanced Micro Devices AMD, empresa amb la qual Intel arribà a un acord per tal de compartir tecnologia: cada soci podia utilitzar les innovacions tecnològiques patentades per l'altre sense cap cost.
Els principals productes d'Intel han estat:
- Intel 8085
- Intel 8086 : processador el conjunt d'instruccions del qual es va convertir en l'estàndard actual.
- Intel 286, 386 i 486: els models d'ordinadors personals més estesos
- Pentium, Pentium MMX i Pentium Pro: el màrketing arriba a la informàtica de consum
- Pentium II, Pentium III i Pentium 4: lluita aferrissada amb AMD
- Celeron: primers processadors de baix cost
- Xeon i Itanium: processadors específics per a servidors
- Core duo i Core 2 duo: l'entrada de l'usuari domèstic al món del multiprocés (Multi core)
Intel destaca per l'arquitectura Core 2, amb el processador de quatre nuclis Core 2 Quad, comercialitzat a partir del novembre del 2006.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Intel Reports Fourth-Quarter and Annual Results». [Consulta: 5 novembre 2007].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intel |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||
|

